Preparació per a la jubilació

Ningú vol fer-se major, però tots aspirem a ser-ho. Així que més tard, o més prompte a tots ens arriba el moment de la jubilació i haurem de plantejar-nos que necessitats tindrem arribat el cas per prendre les regnes econòmiques del nostre retir.
Existixen factors que ens obliguen a preocupar-nos per aquesta etapa, com són:

1. Cada volta viurem més. L’esperança de vida cada volta és major i és molt probable que arribem a ser centenaris.
2. El mercat laboral no és el mateix. Les carreres laborals en el futur es caracteritzen per l’elevada flexibilitat, siguen fins incertes. Ja que s’alternaran períodes de feina amb altres d’inactivitat, pel que el treballador deurà aprofitar els períodes amb ingressos per estalviar amb fins de jubilació.
3. El sistema de pensions espanyol és massa rígid per respondre a aquests canvis del mercat de treball. A més de que es presenta bastant incert per al futur, es centra en la forma de treball dels anys 60. La pensió s’haurà de contemplar com un complement i no com el principal sustento.
4. Les reformes del sistema de pensions endureixen les condicions d’accés. En augmentar-se l’edat legal de jubilació els requisits són majors i es sol·liciten més anys cotitzats per arribar a les pensions. Encara que, malgrat aquests canvis, el sistema segueix sent insostenible.
5. La inflació, l’enemic silenciós. És convenient adoptar una estratègia en la qual es supere la inflació, però sense assumir riscos excessius.
6. La jubilació, un problema de la joventut. L’enduriment de l’accés a la pensió pública i les prestacions, que cada vegada són més baixes, van a afectar en major mesura als quals els queda molt per a la jubilació. Els més joves hauran d’estalviar al llarg de les seves vides laborals per poder cobrar una pensió, amb la problemàtica de la precarietat salarial i la intermitència al mercat laboral.

Ara bé, en funció de la edat, aversió al risc i capacitat d’estalvi, podrem definir la nostra estratègia per a la nostra jubilació.

• A major edat (major proximitat de la jubilació) les inversions hauran de ser més conservadores (menys risc). A més, també haurem de tenir en compte les implicacions tributàries del rescat d’aquests productes.
• A major patrimoni inicial, serà més convenient una major varietat de productes.

Així que durant la vida de qualsevol persona es poden observar dos períodes molt concrets:

1. Fase d’acumulació: on els treballadors aparten una porció dels seus ingressos per a poder gastar-la en un futur. (Existixen altres productes apart dels que apareixen a la imatge).
2. Fase de desacumulació: quan es procedeix a disposar de l’estalvi acumulat durant la vida laboral.

Pel que, les condicions per crear aquesta guardiola són:

• Liquiditat: és clar que estalviem per a un futur millor, però i si aquest futur arriba abans de l’esperat? Ens cobrim per a la jubilació però, de vegades, apareixen situacions o moments en els quals ens puga fer falta aquest estalvi. Si comptem amb un producte poc líquid tindrem una necessitat i no podrem cobrir-la.
• Fiscalitat: és molt convenient conèixer la fiscalitat dels productes en els quals invertim per així poder escollir el que millor s’adapte a les nostres necessitats i situació econòmica. La fiscalitat és un condicionant rellevant ja que al final l’important són els diners que ens arriba a la butxaca després de pagar impostos.
• Productes financers: hi ha molts dedicats per a aquest fi, i cadascun amb un nivell de risc diferent. Pel que, depenent del nostre perfil inversor, haurem d’escollir el que millor s’ajuste a les nostres exigències.

Consells

• Diversificar. No és convenient triar un únic producte i dipositar en ell tots els nostres diners. El més convenient és combinar productes amb diferents nivells de risc, i així aconseguirem major probabilitat de rendibilitat.
• Tot depèn de l’edat de jubilació. Si tenim 30 anys podrem assumir més riscos, si per contra estem propers a la jubilació, les nostres inversions hauran de ser més conservadores. També depèn de la situació de l’economia i dels mercats.