Com inculcar als menuts l’hàbit de l’estalvi
Hi ha una cosa que tots, tard o d’hora, hem d’aprendre en la vida: gestionar les nostres finances personals. I per ara estalviar és el primer pas. Així que, si eres pare o mare segur que t’has plantejat en algun moment la necessitat d’ensenyar a estalviar als teus fills/-es, perquè si són capaços de fer-ho des de xicotets podran gestionar millor les seues finances durant tota la seua vida.
Però no solament és així, és molt important aprendre a fixar-se metes i aconseguir-les, i l’estalvi és una eina ideal per a aprendre a fer-ho i practicar-ho. Els diners són una fi per a aconseguir un objectiu, un concepte que és necessari que els xiquets/-es ho aprenguen. Els objectius servixen per a establir prioritats i diferenciar desitjos de necessitats, però sobretot ajuden a posposar la gratificació. Un estudi de la Universitat de Harvard va descobrir que els xiquets/-es que són capaces de posposar la gratificació immediata, és a dir, que són capaces d’esperar, tenen millors notes i menys problemes en la vida. L’estalvi servix perquè els nens/-es aprenguen esta habilitat crítica i que s’adonen de l’avantatge de treballar a llarg termini en lloc de cercar la recompensa immediata.
Per a aconseguir que els nostres fill/-es estalvien i aprenguen a marcar-se metes i a posposar gratificacions, només anem a necessitar tres elements: la seua paga, un pot transparent i a tu, que vas a ajudar-li a aconseguir-ho.
a) La seua paga
No li pots ensenyar al teu fill/-a a anar en bicicleta si no li dones abans una bicicleta. És a dir, no poden estalviar si no tenen res que estalviar, i ací és on entra la paga.
La quantitat depén de cada família, però sempre és millor que la paga siga setmanal que mensual. Ja que es manejaran millor controlant pocs dies i pocs diners i més endavant a mesura que vaja creixent anem augmentant el període de temps.
En qualsevol cas, la paga és només una alternativa. Si la paga no ens convenç, hi ha altres formes d’ajudar-li a estalviar. L’important és que el xiquet/-a aprenga a gestionar els diners i es familiaritze amb ells. Podem aconseguir-ho fent que es guanye el que rep. Des de col·laborant en les tasques de casa fins a ajudant a fer les ungles a l’àvia o fent massatges als seus pares. En este punt tot val. L’avantatge d’esta fórmula és que el xiquet/-a aprén que ningú regala res en la vida i que cal guanyar-se els diners.
En qualsevol cas, l’important és que el xiquet/-a tinga uns ingressos, uns diners que poder gestionar i estalviar.
b) El pot transparent
Podem utilitzar un pot de cristall o un de plàstic, però l’important és que siguen transparents, perquè aixó els xiquets/-es poden veure com creix el seu estalvi i mantenir la motivació.
El nombre de pots depén de cada xiquet/-a, però l’ideal és tenir un per a cada objectiu. I ací és on comença el nostre treball com a coaches financers dels nostres fills/-es. Hem d’ajudar-los a establir les seues metes d’estalvi en funció de la seua edat i de la seua paga.
L’objectiu ha de ser quantitatiu. És a dir, ha d’expressar-se en una quantitat concreta de diners que han d’aconseguir. Per als qui estan començant i per als més xicotets és millor establir metes assolibles en un termini de no més de dues o tres setmanes. Així veuran com el seu esforç té recompensa. A poc a poc ja anirem treballant en objectius més ambiciosos i que impliquen més esforç i més temps.
Una bona idea per a definir els objectius és cercar coses que puguen usar diverses vegades, com un joguet que els faça molta il·lusió i que sapiem que van a jugar molt amb ell o un abonament que puguen usar durant tot l’any, com el passe per al parc d’atraccions o el zoo. A més, amb el segon els ensenyem el valor que tenen les experiències enfront de les coses materials.
c) La família
És fàcil no adonar-se, però al final l’element que va a determinar la relació dels nostres fills/-es amb els diners som nosaltres com a pares i com a família. Hi ha diverses coses que podem fer per a inculcar els valors que ajudaran als xicotets a convertir-se en estalviadors:
-Fer exemple
Deia Albert Einstein que l’exemple no és la millor forma d’ensenyar, és l’única. No podem pretendre que els nostres fills/-es siguen responsables amb la seua paga si nosaltres no ho som amb el nostre sou. Per a predicar amb l’exemple els podem ensenyar com nosaltres també estem estalviant per a comprar alguna cosa que volem perquè no es pot tenir tot de forma immediata.
-Incentivar l’estalvi
A mesura que es facen majors, els objectius aniran sent cada vegada més cars i ambiciosos. Cal ajudar-los a través d’incentius. En este punt hi ha dues estratègies, la primera és dir-los que, si estalvien certa quantitat, nosaltres posarem la resta. Per exemple, que vulguen comprar-se una videoconsola i acordem que quan estalvien 300 euros, posarem la resta perquè puguen comprar-ho.
La segona estratègia és ajudar-los a aconseguir més diners. Hi ha moltes fómules, però la que més els va a ajudar és asseure’ns amb ells a pensar que poden fer per a estalviar més i que siguen ells els qui comencen proposant idees.
-Que entenguen la importància de l’estalvi
Per als més xicotets pot ser complicat assimilar que han d’estalviar. Una bona forma és usar exemples d’animals estalviadors, perqué la majoria de xiquets/-es els entén millor. Per alguna cosa les usen en la majoria de les rondalles! Un bon punt de partida pot ser el clàssic de la Formiga i la Cigarra. O com els llibres de la col·lecció d’educació financera de Cadireta de Boga que expliquen històries relacionades amb l’economia i els diners, a més de la importència d’estalviar i els beneficis de fer-ho.
-Estalvia a casa
Una altra fórmula per a inculcar hàbits d’estalvi és estalviant amb els recursos del nostre entorn. Podem començar per tancar les aixetes en raspallar-se les dents, apagar sempre la llum o no malgastar aigua jugant, per posar tres exemples. De la mateixa manera, podem reciclar objectes de casa.
-No donar-los tot el que volen
Un dels aprenentatges més importants de l’estalvi és que ensenya a guanyar-se les coses. Estalviar suposa un esforç i així els xicotets tenen la sensació que s’estan guanyant alló que volen.
A més, d’esta forma aprenen a diferenciar entre el que volen i el que necessiten, aprenen a establir les seues prioritats i a enfocar-se en la consecucia dels seus objectius.
-Marcar objectius comuns
Si volem donar exemple en l’estalvi, res millor que tenir un objectiu comú per a tota la família i un pot transparent per a este objectiu.
Les vacances poden ser eixa meta perquè estan fixades temporalment (cal estalviar dins d’un termini), podem assignar-los un cost i a més permeten incloure als xicotets en la presa de decisions de la família i veuen com la seua opinió es té en compte.
-Traure-li profit als aniversaris
Els aniversaris són el moment ideal per a fer un pas endavant en l’estalvi. Es poden aprofitar eixos diners per a treballar amb ells la presa de decisions i establir les seues prioritats.