On estan els meus diners?

Et costa arribar a fi de mes? No saps en què se’t va els diners? Cada primer dia del mes promets que vas a gastar menys i no ho aconsegueixes? Si has contestat “si” a les anteriors preguntes hauries de seguir llegint.
Com ja sabràs, no hem de gastar el que ingressem, ja que al fer-ho l’única cosa que aconseguim és quedar-nos sense diners. I tampoc estalviar significa guardar el que sobra cada mes, sinó és apartar un percentatge o quantitat fixa del que ingressem periòdicament, és a dir, pagar-nos a nosaltres mateixos. Ja siga per a complir alguna meta que ens hàgem proposat o per a crear el nostre fons d’emergències. Pel que per a ser nosaltres qui controlem els nostres diners i no els nostres diners qui ens controlen haurem de seguir aquests passos:

1. Establir-se objectius.
   Hem d’establir objectius concrets (específics) determinant el seu import, assolibles i delimitats en el temps (mesurables). A més, devem prioritzar els objectius per a determinar quins són els més importants i urgents.
   És una manera per a mantenir-nos motivats ja que estalviar sempre suposa un esforç. Si tenim una foto del que volem aconseguir serà més ràpida la motivació.
   El convenient és, primer destinar l’estalvi al nostre fons d’emergència abans que als nostres objectius, ja que ens permetrà viure més esplaiats davant qualsevol imprevist que ens puga sorgir.
   I, com ho fem? Simplement haurem de guardar-nos una quantitat equivalent de 3 a 6 mesos de despeses fixes i variables mensuals. Açò ens pot traure d’una dificultat com pot ser una reparació del cotxe, la compra d’un electrodomèstic perquè se’ns haja trencat l’anterior o mantenir-nos un temps per la pèrdua d’ocupació. Una vegada construït aquest fons ja podem destinar el nostre estalvi a aconseguir els objectius proposats.
2. Fer un pressupost.
   Serveix per a conèixer quants diners podem gastar i en què ho gastem. L’ideal és saber quant tenim per a gastar, fer-nos una llista amb les necessitats que tenim i una altra llista amb el que desitgem. Una vegada restem les necessitats al que tenim per a gastar decidirem, en cas que sobre, que és el que desitgem gastar.
   Fer una llista ens ajudarà a no “comprar a la babalà”; visualitzarem millor que és el que realment necessitem i evitarem consums superflus.
   Dins de les necessitats ens podem trobar: lloguer o hipoteca, llum, aigua, alimentació, reparacions, combustible, etc., o el que és el mateix, les despeses fixes i variables, que són necessaris per a passar cada mes.
   En Finança’t hem elaborat un pressupost que podrem modificar per a adaptar-ho a les nostres necessitats.
3. No estalviar el que sobra, pagar-nos a nosaltres mateixa.
   Molt estalvien d’esta manera: cobren, paguen despeses fixes (hipoteca, deutes, lloguer, etc.), paguen les despeses variables (llum, aigua, combustible, etc.), després gasten diners en algun capritx i si sobra alguna cosa li l’estalvien.
   L’ordre d’aquestes despeses anem a alterar-ho un poc. Solament posarem l’estalvi en primer lloc, per la qual cosa el primer que farem tots els mesos serà estalviar una part dels nostres ingressos. Els experts apunten a un mínim del 10% encara que com més gran siga millor.
   Pel que una vegada restat l’estalvi continuarem restant les despeses fixes, després els variables i si sobra alguna cosa doncs açò que ens podem gastar en capritxos. Amb aquest mètode aconseguirem estalviar tots els mesos.
4. Dur un control de les despeses.
   Haurem d’anotar quant gastem i en què gastem; ja siga per a incloure-ho en el nostre pressupost, com per a saber nosaltres en què gastem els diners. I, en cas d’haver de realitzar ajustos, com el fet de reduir despeses, poder escollir què gaste eliminar quant a les nostres preferències i prioritats.

Consells

• Els experts aconsellen estalviar, com a mínim un 10% dels nostres ingressos. Quant més puguem millor, encara que açò sempre va a venir determinat per les nostres necessitats.
• Si el nostre propòsit és estalviar, el normal és que hàgem de realitzar ajustos en els nostres hàbits, ja siga augmentant ingressos o reduint despeses. Aquest últim és més fàcil que augmentar els ingressos. Encara que l’ideal és una combinació de les dos.
• Evitar les despeses formiga. Són menudes despeses que realitzem i no ens adonem, però a la llarga ixen cares. Per exemple, despeses formiga són: els cafès que ens prenem fora de casa, el tabac, les botelles d’aigua que comprem, etc. Si per exemple ens prenem dos cafès diaris de dilluns a divendres en el bar enfront del treball i cadascun costa 1€, resulta que a final de mes ens hem gastat 40€ al mes en cafè, podent haver-ho fet a casa i portar-ho al treball. En este moment 1€ ens sembla insignificant, però si és una despesa reiterada pot arribar a ser una gran despesa.
• No hem d’adquirir deutes innecessaris. Si tenim una targeta de crèdit recordem que el seu ús és solament per a casos d’emergència i sempre pagar més del mínim per a liquidar al més prompte possible el deute.