Separació de béns, sí o no?

Els espanyols no tenim la cultura d’anar al notari a signar documents abans de casar-nos, en altres paraules, pactar en un document les regles que regiran la relació matrimonial. Abordar aquesta qüestió en el moment més dolç de la relació pot semblar inadequat, calculador i poc delicat.
No obstant açò, tenir clar quines opcions hi ha i decidir-se amb coneixement per una o una altra, pot evitar moltes sorpreses durant el matrimoni i facilitar el dolorós moment d’una separació o divorci. Açò sí, tot el que es va a comentar a continuació no és aplicable a les Comunitats de Catalunya, Balears, Aragó, Navarra i Biscaia.
Començarem de definir els tres règims que existixen en España:

• Règim de guanys. És aquell en el qual el marit i la dona posen en comú els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol d’ells pel que, en dissoldre’s la societat, els són atribuïts per meitat a cadascun dels cònjuges. Es tracta del règim més complex de tots i el que més problemes planteja en el moment del divorci.
  Es caracteritza per l’existència de dos patrimonis: el privatiu de cadascun dels cònjuges i el de guanys, patrimoni comú a tots dos que està compost per les rendes, beneficis i béns adquirits durant el matrimoni.
  El principal problema d’este règim és que, en ser comú la major part, sinó tot, del patrimoni conjugal, tot ell queda exposat davant qualsevol dificultat financera que puga sorgir als cònjuges.
  El segon gran problema que s’atribueix al règim de guanys es produeix en el moment del divorci. Ja que liquidar i repartir el patrimoni comú sol ser causa d’enfrontaments i desacords que suposen, a més del cost emocional, una dilació del procés en el temps inassumible per a moltes persones.
• Règim de separació de béns. Es caracteritza per l’absència d’una massa de béns comú als cònjuges. És el règim que es produeix quan cada cònjuge conserva la propietat, administració i gestió dels propis béns i no es forma una massa comuna. Es comença a percebre com un model que s’ajusta més a la realitat dels matrimonis actuals.
  Solament existeixen els patrimonis individuals de cada cònjuge, i cadascun d’ells ho gestiona, administra i disposa dels béns de forma independent. Per al sosteniment de les càrregues familiars, s’estableix per als esposos l’obligació de contribuir proporcionalment a la seua capacitat econòmica.
  Donat que no existeix patrimoni comú, en cas de divorci no hi ha liquidació que realitzar, sent molt més senzill arribar a un acord a tots els nivells. Només caldrà liquidar els béns que el matrimoni haja comprat en comú, i en el percentatge que s’haja pactat. L’inconvenient que tradicionalment s’ha atribuït a aquest règim és la desprotecció en la qual pot quedar, en el moment del divorci, la part amb menys poder adquisitiu o que haguera abandonat la seua carrera temporalment per a ocupar-se durant uns anys dels fills del matrimoni.
• Règim de participació de guanys. És quan cadascun dels cònjuges adquireix el dret a participar en els guanys obtinguts pel seu consort durant el temps en què aquest règim ha estat vigent. És una mescla dels dos règims anteriors: funciona com el règim de separació de béns durant el matrimoni, i s’acosta al de guanys en el moment de la seua dissolució, en el qual cada cònjuge participarà en els guanys de l’altre. El principal problema que presenta aquest règim és l’excessiva complexitat de les operacions de liquidació, a causa que no existeix obligació de fer inventari inicial dels béns dels esposos i dels comptes durant el matrimoni. Mantenen, no obstant açò, els qui defensen les seues virtuts, que estes operacions no són més complexes que les que cal realitzar per a liquidar el patrimoni de guanys; i que es tracta, en definitiva, del règim més acord amb el model de família del segle XXI, atorgant la mateixa independència i protagonisme econòmic a tots dos cònjuges, i fent-los participar per igual en els beneficis obtinguts en el projecte comú que ha sigut el matrimoni.